Primerament podem observar que segons el Ministerio de Empleo, el SEPE (Servicio Público de Empleo, antic INEM), s'oferiran des de l'administració central serveis d'orientació professional i en cas que aquests no tinguin capacitat per arribar a tothom, s'ajudarà a entitats a poder realitzar aquesta funció. Així doncs, podem pensar que la tasca de l'orientador té un valor important en tant es considera la seva funció com una competència directa de l'estat. Però la realitat és una mica diferent, existeixen serveis d'orientació, ara bé, no arriben ni molt menys a tothom. Són els ens municipals que han de posar a l'abast dels seus ciutadans aquests serveis, en la majoria de casos sense cap mena d'ajuda del govern central com és el cas del PIL on jo faig les pràctiques, ja que es correspon a un municipi petit.
D'altra banda, repassant les tasques que s'han de dur a terme des d'aquests serveis segons el SEPE, veig que s'assembla molt a la feina que es realitza des del PIL. Orientació, balanç personal i tallers grupals per atendre temes generals. De fet, abans no comprenia la necessitat de tantes tasques per asessorar a algú sobre com trobar feina. Ara veig que la persona aturada, no només compta amb el problema laboral, sino que en molts casos intervenen altres factors psicològics i socials que dificulten la seva inserció (estat d'ànim, carcaterístiques objectives, mercat laboral, perfil professional caducat...). Per això entenc que des del ministeri reconeixen la tasca i avaluen de forma correcta tot el que ha de comprendre el procés d'orientació professional.
Per situar-nos a nivell general sobre el que diu la llei refrent l'orientació professional ens podem dirigir al BOE 147 del 20 de juny de 2002. La llei orgànica 5/2002 de las cualificaciones i la formación professional. Podem trobar aspectes essencials de l'OP com, de nou, que són les administracions autonòmiques (Departament de TReball de la Generalitat) les responsables de prestar aquests serveis seguint les pautes del Ministeri. Un dels punts d'aquesta llei que m'ha sembla més interessant és el refrent a l'article 15 bis b, ja que deixa clarament la necessitat de disposar d'una formació inicial de base que permeti el coneixement dels principis entorn aquesta funció, ara bé enlloc es determina quines són les formacions o la branca formativa més adient. Crec que això és un dels problemes que té l'OP, moltes persones que estan fent aquesta feina no són professionals de l'educació o la psicologia (per exemple venen de les ciències laborals) i es troben amb serioses dificultats a l'hora d'orientar persones més enllà del mercat laboral o els tipus de contractes existent.
Crec que si volem donar valor a la nostra formació, i a l'hora dignificar la tasca de l'OP és imprescindible delimitar les funcions i els estudis que et permeten accedir a aquesta feina així com es fa amb altres professions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada