Avui he assistit a la meva primera entrevista d'acollida i estic molt contenta ja que és una part de la feina que desconeixia completament. En aquest cas eren dos germans que
venien per voluntat pròpia a apuntar-se al servei. He observat com ho fa la
meva tutora, i la veritat és que no dista gaire de com ens han ensenyat a
fer-ho a la universitat. He descobert però, que per fer aquest tipus
d’entrevistes has de tenir unes competències personals molt específiques per
tal d’atraure la gent al servei i motivar-les per seguir el seu itinerari
d’orientació. En aquesta entrevista d’acollida, els hem indicat de que tracte
el servei que donem i com poden millorar les seves eines en la cerca de feina.
Els usuaris s’han compromès en rectificar alguns aspectes del seu currículum i
retronar-nos-ho.
Després d’aquesta primera entrevista, hem realitzat
una entrevista de seguiment d’un cas d’atur de llarga durada. En aquest cas,
l’orientació ha canviat totalment de tarannà. La meva tutora li ha fet
preguntes personals, i ell s’afanyava a contestar. Era com si li agradés que
algú es preocupés per les seves qüestions. He percebut, que el tècnic
d’orientació en molts casos és com una mena de psicòleg que escolta a les
persones, que en molts casos ningú escolta.
Més tard, la meva tutora m’ha ensenyat la pàgina
web del servei (inclosa a la del ajuntament) i m’ha fet veure que el contingut
estava molt endarrerit i en molts casos, es duplicava informació. Se m’ha
ocorregut elaborar un google site per als usuaris on poden accedir a través de
la pàgina web del servei. Aquest site tindria l’objectiu d’auto-orientar als
usuaris. Hi ha informació sobre eines per la cerca de feina i aspectes generals
a tenir en compte. A la meva tutora li ha semblat genial. A aquest site es pot
accedir des de la següent adreça
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada